A mi m'agradaria veure les diferents opinions de la crisis que hi ha ara. Siusplau poseu les vostres opinions:) La meva opinió és que que els polítics diuen que no hi ha diners i que per això han de fer retallades, però fer retallades no serveix de res perquè si una persona es queda sense diners ha de seguir menjant i tenint els recursos mínims per sobreviure, i si no tenen diners algú els ha de mantenir, aquest algú és l'estat, però de fet som tots nosaltres, que paguem a l'estat. Quan l'estat ha de mantenir a aquesta gent els diners que s'estalviava al no pagar-lis un sou sels gasta amb mantenir-los. I moltes coses més que fan que hi hagi crisis, aquesta només és una. Adéu. JBT
Bé, tot home és propens a corrompre’s, només cal posar-ho a prova, per tant caldria trencar-ho tot i tornar a crear estructures noves que posessin límits a l’ambició dels homes. Per aquest motiu em fa tanta il•lusió la idea d'un Estat nou. Alicia
Jo crec que la crisi és el resultat de deixar sortir l'avarícia i l'egoïsme del cor dels homes. En la mesura que son egoistes, avars i materialistes, som part de la crisi, potser no econòmibca, però si moral i espiritual de la humanitat. Només déu pot transformar el cor per tal que des de dintre poguem ajudar a canviar el món. SCC
Sempre han hagut crisi, en més gran o més petita mesura, tenim l'exemple de la gran crisi a Nova York el 1929, quan es va enfonsar la borsa dels EUA i milers de famílies van quedar en la misèria. La meva opinió és que les crisis econòmiques es generen quan algú vol més del que realment té. Cosa que avui en dia és molt senzill de fer, qui no té una targeta de crèdit?, o demana un crèdit al banc per comprar alguna cosa?, Mentre es pot pagar no hi ha problema, però les coses canvien quan els diners no arriben per pagar tot, el problema s'agreuja quan és l'estat el que no pot pagar, com està passant en aquests moments. Llavors no queda més que demanar els diners a altres països, a uns interessos desorbitats, però clar, donat que l'estat és un 'ens', els diners surtan de les butxaques dels contribuents que, com sempre, serem els que pagarem, perquè uns pocs puguin continuar vivint amb tot luxe i comoditat. Et deixo un vídeo on un economista explica una mica millor el tema de la crisi i les seves conseqüències.
Hola, jo estic d'acord amb la 1ª intervenció. Estem en allò del peix que es mossega la cua. Les retallades no ajuden a sortir de la crisi. Però l'estat no es pot gastar els diners que no té. El que dius tens raó, En altre temps hi han hagut crisis i s'han solucionat donant feina des de l'estat. Ara no. Prefereixen pagar la prestació d'atur o similars. Seria de més profit donar-nos feina i un sou, que dignifica més i és més productiu. És un tema molt ampli i només parlar d'aquest punt, les autoritats no sembla que tinguin clara la sortida...
Hola a veure si jo hem se expressar tambè com d'altres. Que què en penso de la crisis? doncs que es una oportunitat! M'explico, malgrat que la situació en la que ens trobem es producte de l'egoïsme i avarícia dels homes especulant i fent un mal us del poder polític, econòmic i social es una oportunitat per nosaltres els cristians de mostrar que la vida no ha de estar centrada en el que tením sino en el que som, és una oportunitat de ser solidari i compartir els bens que tením amb els que tenen menys o no tenen res. Es una oportunitat a l'imaginació i la creativitat trobant formes diferents de viure i conviure. Es una oportunitat per buscar al dador de la veritable Vida! les proves i dificultats ens fan més sensibles al nostre proïsme. Es una oportunitat per viure vides més húmils i senzilles! és una oportunitat a valorar cada una de les situacions,coses, persones que envoltan la nostra vida! i cap crisi ens impedeix viure vides plenes! vides amb próposit!
L'AMOR és acció, no un concepte emocional! La majoria de persones al món entenen l'amor com un concepte emocional que produeix pessigolles a l'estómac i una forta atracció cap a una altra persona. També ho confonen amb la passió que és una emoció que mou fortament la voluntat de les persones encara per sobre dels compromisos i deures de les persones. La passió és una emoció tan forta que pot fer perdre la raó a moltes persones. Però la passió no és amor. La majoria de persones al món veuen l'amor com un sentiment o una emoció i per això no aconsegueixen gaudir del que és el veritable amor. I com el consideren un sentiment o una emoció, quan aquest sentiment ja no hi sigui, doncs simplement es va acabant l'amor i és temps de buscar un nou amor!
acció?? no entenc, no se que vols dir amb 'acció'. Amor pot ser moltes coses, però 'acció'??. Parlant sempre del 'amor' cap a una altra persona. Per a mi, AMOR és donar, ni més ni menys, trobar la persona que et fa sentir bé, la persona amb qui penses que sense ella no podries viure, la que no et pots treure del cap i donarli tot, no només coses materials, fàcils d'aconseguir, donar-li el teu temps, la teva vida, el teu cor perquè el guardi sota el coixí o en un monedero. Encara que després el trenqui en mil trossos. I com au phoenix l'hagis de reconstruir i sortir de les cendres per seguir endavant i tornar a la lluita.
Per a mi això és amor, donar incondicionalment, sense esperar res a canvi, encara que, som humans i sempre pensem que algun dia obtindrem alguna cosa a canvi.
Potser estic equivocat. Perquè, qui sap el que és realment amor??.
4 El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; 6 no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; 7 tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. 1ªCorintis 13 Analitzem bé si és o no és acció!
A mi m'agradaria veure les diferents opinions de la crisis que hi ha ara.
ResponEliminaSiusplau poseu les vostres opinions:)
La meva opinió és que que els polítics diuen que no hi ha diners i que per això han de fer retallades, però fer retallades no serveix de res perquè si una persona es queda sense diners ha de seguir menjant i tenint els recursos mínims per sobreviure, i si no tenen diners algú els ha de mantenir, aquest algú és l'estat, però de fet som tots nosaltres, que paguem a l'estat. Quan l'estat ha de mantenir a aquesta gent els diners que s'estalviava al no pagar-lis un sou sels gasta amb mantenir-los. I moltes coses més que fan que hi hagi crisis, aquesta només és una.
Adéu. JBT
Bé, tot home és propens a corrompre’s, només cal posar-ho a prova, per tant caldria trencar-ho tot i tornar a crear estructures noves que posessin límits a l’ambició dels homes. Per aquest motiu em fa tanta il•lusió la idea d'un Estat nou. Alicia
ResponEliminaJo crec que la crisi és el resultat de deixar sortir l'avarícia i l'egoïsme del cor dels homes. En la mesura que son egoistes, avars i materialistes, som part de la crisi, potser no econòmibca, però si moral i espiritual de la humanitat. Només déu pot transformar el cor per tal que des de dintre poguem ajudar a canviar el món.
ResponEliminaSCC
Sempre han hagut crisi, en més gran o més petita mesura, tenim l'exemple de la gran crisi a Nova York el 1929, quan es va enfonsar la borsa dels EUA i milers de famílies van quedar en la misèria.
ResponEliminaLa meva opinió és que les crisis econòmiques es generen quan algú vol més del que realment té. Cosa que avui en dia és molt senzill de fer, qui no té una targeta de crèdit?, o demana un crèdit al banc per comprar alguna cosa?, Mentre es pot pagar no hi ha problema, però les coses canvien quan els diners no arriben per pagar tot, el problema s'agreuja quan és l'estat el que no pot pagar, com està passant en aquests moments.
Llavors no queda més que demanar els diners a altres països, a uns interessos desorbitats, però clar, donat que l'estat és un 'ens', els diners surtan de les butxaques dels contribuents que, com sempre, serem els que pagarem, perquè uns pocs puguin continuar vivint amb tot luxe i comoditat.
Et deixo un vídeo on un economista explica una mica millor el tema de la crisi i les seves conseqüències.
http://www.youtube.com/watch?v=cby2vsK8O6k
Hola, jo estic d'acord amb la 1ª intervenció. Estem en allò del peix que es mossega la cua. Les retallades no ajuden a sortir de la crisi. Però l'estat no es pot gastar els diners que no té. El que dius tens raó, En altre temps hi han hagut crisis i s'han solucionat donant feina des de l'estat. Ara no. Prefereixen pagar la prestació d'atur o similars. Seria de més profit donar-nos feina i un sou, que dignifica més i és més productiu. És un tema molt ampli i només parlar d'aquest punt, les autoritats no sembla que tinguin clara la sortida...
ResponEliminaHola a veure si jo hem se expressar tambè com d'altres. Que què en penso de la crisis? doncs que es una oportunitat!
ResponEliminaM'explico, malgrat que la situació en la que ens trobem es producte de l'egoïsme i avarícia dels homes especulant i fent un mal us del poder polític, econòmic i social es una oportunitat per nosaltres els cristians de mostrar que la vida no ha de estar centrada en el que tením sino en el que som, és una oportunitat de ser solidari i compartir els bens que tením amb els que tenen menys o no tenen res. Es una oportunitat a l'imaginació i la creativitat trobant formes diferents de viure i conviure. Es una oportunitat per buscar al dador de la veritable Vida! les proves i dificultats ens fan més sensibles al nostre proïsme. Es una oportunitat per viure vides més húmils i senzilles! és una oportunitat a valorar cada una de les situacions,coses, persones que envoltan la nostra vida! i cap crisi ens impedeix viure vides plenes! vides amb próposit!
Acabat el tema de la crisi....Com a mínim per el que fa com a debat en aquest bloc! (tant de bo fos a la vida real)
ResponEliminaQue us a sembla si .....
PARLEM DE L'AMOR????
19 de Gener de 2012
ResponEliminaParlem una mica d'amor?
L'AMOR és acció, no un concepte emocional!
La majoria de persones al món entenen l'amor com un concepte emocional que produeix pessigolles a l'estómac i una forta atracció cap a una altra persona. També ho confonen amb la passió que és una emoció que mou fortament la voluntat de les persones encara per sobre dels compromisos i deures de les persones.
La passió és una emoció tan forta que pot fer perdre la raó a moltes persones. Però la passió no és amor. La majoria de persones al món veuen l'amor com un sentiment o una emoció i per això no aconsegueixen gaudir del que és el veritable amor. I com el consideren un sentiment o una emoció, quan aquest sentiment ja no hi sigui, doncs simplement es va acabant l'amor i és temps de buscar un nou amor!
Llavors què és l'amor? Una acció...?? de què??
ResponEliminaacció?? no entenc, no se que vols dir amb 'acció'. Amor pot ser moltes coses, però 'acció'??. Parlant sempre del 'amor' cap a una altra persona. Per a mi, AMOR és donar, ni més ni menys, trobar la persona que et fa sentir bé, la persona amb qui penses que sense ella no podries viure, la que no et pots treure del cap i donarli tot, no només coses materials, fàcils d'aconseguir, donar-li el teu temps, la teva vida, el teu cor perquè el guardi sota el coixí o en un monedero. Encara que després el trenqui en mil trossos. I com au phoenix l'hagis de reconstruir i sortir de les cendres per seguir endavant i tornar a la lluita.
ResponEliminaPer a mi això és amor, donar incondicionalment, sense esperar res a canvi, encara que, som humans i sempre pensem que algun dia obtindrem alguna cosa a canvi.
Potser estic equivocat. Perquè, qui sap el que és realment amor??.
4 El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; 6 no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; 7 tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
ResponElimina1ªCorintis 13
Analitzem bé si és o no és acció!